Els ball dels Nans s'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1859. Després es van adquirir altres nans fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui. L'any 1989 es va iniciar un procés de renovació i substitució dels nans vells per d'altres que són al·legoria i imatge de personatges vilafranquins.
El ball consta de quatre capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca l'Humbert i la Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs. Un any després, es va encarregar la construcció del Canyamàs i la Zingarel·la, una parella de gitanos. Els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies.
Sembla que aquest ball és una derivació d'un entremès o ball parlat sobre el martiri de sant Sebastià, amb turcs muntats en cavalls simulats. Les primeres referències del ball a Vilafranca se situen en el primer quart del segle XVII. Pertanyia a la Confraria de Sant Antoni Abat, Sant Llorenç i Sant Isidre, que en tenia cura, i només feia sortir les cotonines en les festes més assenyalades. Consta de nou cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes.
Es tracta d'un ball parlat que al segle XIX s'havia representat a la Festa Major en diverses ocasions. Semblant al Ball de Dames i Vells i al Ball de les Criades, la representació del Ball de Malcasats gira al voltant de la sàtira i la crítica social a partir de les desavinences de sis parelles de matrimonis que representen diferents categories socials i autoritats.
Aquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut Ball de Panderos i a iniciativa d'una colla de noies i la monitora que tenien en les activitats de lleure. Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major.