SEGUICI FESTIU Figures, balls i colles de la Festa Major
BALL DELS PASTORETS
Des del 1802
D'origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l'any 1802, però podria ser més antic. Té els orígens en un ball parlat del qual sols han quedat alguns fragments dels parlaments dels diversos pastors que es presentaven al cap de colla, al qual anomenaven Majoral. Consten referències de la seva presència a la Festa Major amb regularitat durant tot el segle XIX.
www.pastoretsdevilafranca.com
BALL DELS CERCOLETS
Des del 1716
Té els orígens en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. A Vilafranca se'n té coneixement des de l'any 1716, quan va participar en una celebració d'honor a la Mare de Déu del Roser. El ball ha mantingut la presència a la Festa Major fins als nostres dies. Actualment els cèrcols es folren de cotó fluix, ben net i lligat amb un entortolligament de cintes, alternant-ne una de blava i una de vermella.
EL BALL PLA
Des del 1973
Del Ball Pla se'n pot dir que era un ball estès per tot Catalunya i que es tracta d'un dels més típics. A Vilafranca es ballava a totes les diades importants, a les sortides dels oficis religiosos de les festes anyals o de les confraries. A la nostra comarca, el Ball Pla tenia per costum que els balladors obsequiessin llurs companyes amb cistelles guarnides de flors i amb un tortell o coca rodona al mig. S'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1973.
EL BALL DE FIGUETAIRES
Des del 1863
Possiblement té els orígens en un ball parlat o entremès del qual tan sols ha quedat l'aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l'expressió fer figa, que vol dir fer ganyotes de menyspreu. La data més antiga coneguda que parla de la incorporació dels Figuetaires a la Festa Major correspon al 1863. Sembla que antigament hi havien incorporat parlaments i, després d'un lapse de temps en què no van actuar, es va recuperar definitivament el 1942.
EL BALL DE BASTONERS
Des del 1771
La primera dada que se'n té és del 1771, quan es troba esmentat en el seguici de les processons que va veure el Baró de Maldà. Profundament arrelat al Penedès i específicament a Vilafranca, aquest ball ha mantingut una presència a la Festa Major gairebé sense interrupcions durant els segles XIX i XX. Tot i que ha tingut variants, generalment el ballaven vuit homes, però darrerament el ball de bastoners de Vilafranca hi ha incorporat també noies.