L'ESTAMPA Montse Català Meler

Tirirí! Un whatsapp. Era la Montse, una bona amiga que em deia d’anar a fer un entrepà, que feia segles que no ens veiem! Vam quedar al Micky’s a les nou, quan acabés de treballar. Aquell dimarts vaig rentar els pinzells ràpid i, amb un fred que glaçava l’ànima, vaig pujar carrer Ferran amunt, intentant per enèsima vegada cordar-me l’abric. Però no, aquella panxa voluminosa no em deixava. Quan vaig arribar, ella ja hi era, puntual. Ens vam fer una abraçada gegant. “Anem a dalt? Estarem més tranquil·les”, va dir-me. Som-hi! En arribar, hi havia una taula amb cinc persones. Vaig veure que els saludava efusivament, i que un d’ells era la seva parella, el David. També hi havia l’Aida, que coneixia de no feia gaire temps, el Ramon del Grill, que tenia vist de la vila, i dues cares gens conegudes. Tots molt simpàtics i oberts ens van convidar a seure amb ells. Jo no tenia ni idea de qui eren els administradors d’aquest any. Entre rialles i queixalades, em preguntaven a què em dedicava i jo els preguntava encuriosida si no tenien por de fer les reunions en un lloc públic, per si els sentien. Sóc tan innocent, que ni em va passar pel cap veure que entre ells i la Montse m’havien parat una trampa. De cop…la gran bomba: Volem que siguis l’estampera d’aquesta Festa Major 2015!! I un seguit de dolços afalacs….