EL PREGONER Xavier Aymerich i Miñarro

Nascut a Barcelona l’any 1966, va viure la infantesa i la joventut als barris de la Sagrera i Sant Andreu. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma, va entrar al Seminari el 1989. Va ser destinat a Vilafranca el 1995, on va ser ordenat capellà el 1997 i hi va ser tretze anys com a vicari, encarregat de la pastoral de joves, i col·laborant també amb altres parròquies de la comarca. Durant els seus anys a la vila va viure intensament la Festa Major en diversos àmbits. Actualment és director de la revista Missa Dominical del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, delegat de litúrgia del Bisbat de Sant Feliu, professor de català al Seminari de Barcelona, i des del 2008, rector de les parròquies de Sant Miquel Arcàngel i Sant Bartomeu de la Quadra de Molins de Rei.

“Vaig rebre la trucada del Miquel Àngel la setmana després de Pasqua. Em deia que m’havia de venir a veure amb uns amics seus de Molins de Rei per parlar d’un bateig; m’ho vaig creure, perquè ja en una altra ocasió havia passat una cosa semblant. No vaig sospitar res, i vam quedar perquè vinguessin un dia al despatx parroquial. I, efectivament, van venir: ell… i quatre vilafranquins més, el divendres 18 d’abril. Vaig quedar desconcertat, en aquell context no els vaig identificar com els organitzadors de la Festa. Què fan aquí aquests cinc vilafranquins? I el David no parava de fer fotos per immortalitzar la situació. Vam entrar al despatx, vam seure tots, i aleshores m’ho van dir: som els administradors de la Festa Major d’aquest any! En aquell moment se’m van obrir els ulls, vaig anar a buscar un paper on tenia apuntats des de feia mesos aquells noms: Aida Gil, Anna Grabulosa, Ramon Güell, Miquel Àngel Salt, David Tudela. Efectivament eren ells! I aleshores se’m va fer un nus a la gola, perquè de seguida vaig imaginar el que em volien demanar. Déu meu, quina responsabilitat! Però alhora, també, quina il·lusió! Com se us pot haver acudit? Si ja fa set anys que no sóc a Vila… Deu ser pel que estimo Vilafranca i la Festa Major! Doncs aquí em teniu, donant voltes al cap i esperant que la inspiració i l’encert facin la resta.”